04 de juliol 2016

Vetllada Filosòfica sobre Política



Recentment s'han complert cinc anys d'ençà del 15M, una mobilització popular de notable importància per la seva amplitud, profunditat, significació i innovació. Recordem-ho: centenars de milers de persones d'arreu dels territoris de l'Estat espanyol i més enllà ens vam estar trobant diàriament a les places de pobles i ciutats, tot acampant, deliberant, reflexionant, reivindicant, resistint i organitzant-nos durant varies setmanes per fer front a la política «representativa», a la depauperació econòmica i a la degradació social, imaginant altres mons possibles i més desitjables. Després s'esdevingueren processos anàlegs als EEUU (Occupy Wall Street) i, en aquesta mateixa primavera del 2016, l'hexàgon francès ha trontollat amb una mobilització popular (la Nouit Debout) que, amb un esperit similar, s'ha erigit en rebel·lió enfront del statu quo polític.

09 de juny 2016

Revolució Integral (Llibre) i exercicis espirituals (Artícle)



L'editorial Potlach acaba de publicar el llibre "I Encuentro de Reflexión Sobre Revolución Integral. Recopilación de Textos". En aquest volum de 513 pàgines hi trobem 52 articles sobre temes força variats, presentats com a ponències en la trobada que va tenir lloc al maig del 2015 a Miraflores (Madrid). La meva aportació, "L'autoconstrucció del subjecte cap a la Revolució Intergal", és un article que explora, d'una forma introductòria, la funció, el sentit i la naturalesa dels exercicis espirituals en el context de la nostra desvitalitzada societat, i en el sentit d'una Revolució Integral en favor de la Vida. El llibre es pot descarregar en PDF en aquest enllaç, l'edició física es pot comprar per 12 euros a través d'aquest enllaç, els àudios de les ponències es poden escoltar aquí i la meva aportació es pot trobar aquí sota.

07 de juny 2016

Romans, Romaní


"El fuego de nuestro corazón tiene sentido" (Pablo Molano Romero)
 


Qui va ser per a mi un bon amic, gran company, apreciat «germà» i entranyable mestre, en els meus anys d'estudiant universitari a Barcelona, Pablo Molano Romero, va deixar la vida, per voluntat pròpia, el passat 14 de febrer. Per acomiadar-lo es va fer una setmana de vetlla i d'actes litúrgics molt emocionants i, com no podia ser d'altra manera, transformadors

Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria. 

Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.

29 d’abril 2016

Neix Fruitsofia!

Fruitsofia és una empresa d'aliMENTS VITALitzantS: conjuguem la filosofia integral i pràctica amb l'alimentació conscient i vitalista a través de cursos, cicles, vetllades, parades, recessos i altres productes i serveis, tot promovent el coneixement dels aliments i els aliments del coneixement, amb el propòsit de desenvolupar «Ments Sanes en Cossos Sans».

29 de març 2016

Agenda Primavera i Estiu 2016


Benvolguts/des lectors/es:

Una miríada d'espècies vegetals estan rebrotant i florint en aquests moments, mentre els animals que han hivernat durant els mesos més freds surten de nou a la llum, saludant, tan plàcidament com poden, la natura que els acull, nodreix i constitueix. Tot i els greus desequilibris climàtics humanament provocats, la primavera, efectivament, ja és aquí. Naturalment, després vindrà l'estiu, moment àlgid de fructificació i, en aquestes terres, combinació de caloroses feines i refrescants distensions.

P
rimavera i estiu són estacions idònies per a trobar-nos, fent brotar projectes, fent florir idees i veient fructificar tot allò que s'ha estat gestant subreptíciament durant la tardor i l'hivern. En aquest sentit, tot seguit comparteixo amb vosaltres alguns esdeveniments que figuren en la meva agenda, ja sigui perquè em susciten especial interès o perquè hi estic directament involucrat. Són esdeveniments que, segons penso, poden contribuir, d'una o altra manera, al desenvolupament d'una nova humanitat, configurada realment a favor de la Vida.

S
om-hi!?

Blai


23 de febrer 2016

Filosofia Econòmica de la Revolució Integral (Video i Àudio)



La tertúlia «Filosofia Econòmica de la Revolució Integral» va tenir lloc a Vic el passat 26 de febrer, des de les 8 del vespre fins a la 1 de la nit. Amb l'eix vertebrador de les exposicions d'Amèlia Burke, d'Enric Duran, d'Ariel Halac, de Salvador Soler i de mi mateix, les aproximadament 70 persones que vam participar-hi, vam abordar un gran ventall de temes relacionats amb el tema general de l'acte:

"Les dinàmiques de la competència, el creixement, la dominació i el falsejament són inherents a l'economia de mercat capitalista i produeixen els estralls d'una descomunal desigualtat econòmica i social, així com les ferides d'una desaforada destrucció ecològica. En aquest context, els introductors d'aquesta tertúlia, suggereixen que pensem: Quines alternatives tenim?, Com podem desenvolupar una economia que ens ajudi a viure bé en el present i que, al mateix temps, ens permeti construir el món radicalment diferent que necessitem? Monedes socials i xarxes d'intercanvi, propietat comunal i economia del regal, cooperatives integrals, de producció i de finançament... heus aquí algunes iniciatives econòmiques emergents que podem desenvolupar, estendre i millorar en el camí d'una Revolució Integral, és a dir, d'un canvi ampli i profund en l'existència humana. Els ponents d'aquesta tertúlia compartiran les seves experiències, projectes i observacions en aquest sentit."  

19 de novembre 2015

Recordant l'esperit del comú amb una balada





Recentment s'ha publicat “El comú català: la història dels que no surten a la història”, un llibre escrit per l'historiador independent i autodidacta David Algarra. L'obra tracta sobre la història de Catalunya, parant especial atenció a l'Edat Mitjana i endinsant-se en diverses qüestions que la historiografia dominant sovint ha menystingut, distorsionat i ocultat, a saber: les arrels populars de la societat catalana, la comunitat de béns i el comunal, l'autogovern popular a través de les Universitats (assemblees veïnals), les solidaritats i les costums d'ajuda mútua, els efectes devastadors de la revolució liberal i la resistència popular envers la mateixa... Estem parlant, així doncs, d'una aportació historiogràfica de notable valor divulgatiu, compendiador i revelador; una obra que pot resultar interessant per a les persones que vulguin seguir aprenent sobre el desenvolupament històric popular, en general, i sobre la cultura catalana, en particular.

25 de setembre 2015

Catalunya, hi ha una altra manera: el No-Sí

Benvolguts/des:

Els cants de sirena del sistema estatal-capitalista, amb els seus espectacles televisius, la seva propaganda electoral i les seves promeses incertes, ens criden amb insistència, de nou, en aquesta contesa del 27-S: El vot de la teva vida”, “És l'hora del poble”, “Catalunya, sí que es pot!”... Passi el que passi, fem el que fem, és important que tinguem molt en compte que les opcions que se'ns ofereixen oficialment com les úniques possibles i desitjables no són tals. Hi ha una altra manera d'exercir el dret a l'autodeterminació, hi ha una altra manera de mantenir una vinculació política entre Catalunya i els pobles de la resta de la península: la via del No-Sí.


24 de maig 2015

Eleccions municipals: primers passos cap a una democràcia real


Benvolguts/des lectors/es:

Penso que t
enim innombrables motius per a considerar que la situació política general del món contemporani és ruïnosa i fosca; però, d'altra banda, en els nostres dies estan sorgint diverses iniciatives que apunten en el sentit de concebre i practicar una política radicalment diferent, substancialment millor. En els comicis electorals d'avui podem trobar-ne alguns exemples. Tot i que d'una manera encara poc elaborada, congruent i solida, algunes candidatures municipals avancen en el sentit de superar la “democràcia representativa” tot creant noves institucions assembleàries municipals... Sense anar més lluny, al meu poble ha sorgit una candidatura que s'anuncia de la següent manera: “No volem governar, volem organitzar el canvi – Un moviment assembleari en el que el poble decideix” (Guanyem l'Escala). En d'altres pobles, com ara Sant Antoni de Vilamajor, s'estan fent passos en la mateixa direcció: Sota el paradigma de la democràcia directa, feta per i per a la gent i en el marc d’un codi ètic, proposem una assemblea popular que prengui les decisions sobre les actuacions al municipi i que aquestes siguin traslladades a l’Ajuntament pels portaveus del poble.” A Galícia podem trobar el Partido do Terra, que compta amb una trajectòria una mica més llarga, un programa més desenvolupat i una organització més forta, però apunta també en la mateixa direcció. 

15 de maig 2015

Cinc anys cultivant l'Autonomia



Benvolguts/des lectors/es:

Aquest mes de maig es compleixen cinc anys des que es van constituir a Catalunya dos iniciatives substancialment afins i notablement sinèrgiques: la Cooperativa Integral Catalana, que aquest cap de setmana celebra el seu aniversari a Utramort (Baix Empordà), i el Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya, antecessor de l'actual Grup de Reflexió per a l'Autonomia. En aquests anys, mentre la Cooperativa Integral s'ha dedicat a cultivar la Cooperació i l'Autonomia
sobretot en termes econòmics, a través de l'enxarxament i la potenciació de projectes autogestionaris emprant eines com la desobediència fiscal, el Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva i el Grup de Reflexió per a l'Autonomia s'han focalitzat sobretot en els aspectes ideològics, elaborant i difonent idees democràtiques integrals, així com promovent processos de formació política i reflexió profunda, amplia i transformadora. D'aquesta manera, ambdós iniciatives, focalitzades en aspectes diferents, s'han anat alimentant mútuament.

22 d’abril 2015

Diada de la Terra, Inflexió per a la Vida

És
inflexió:
sanar la Terra
vitalitzant la Vida! 

Perquè els nostres Jos són dits de la mà Terra...
Perquè les nostres necessitats són dons del Cosmos...
Perquè les nostres gestes són passos del ball de la Vida...

Perquè bescanviant naturalitat per numerari extingim Persones...

Avui, 22 d'Abril, seguim recobrant consciència del que realment som.
Avui, Diada de la Terra, aprehenem les donecessitats com a forces vitals.
Enguany, 2015, concebem nous moviments, dansant ritmes en bella harmonia.
Enguany, 2015, reconvertim, definitivament, el mistificant Diner en genuïna Vida. 

Estem buscant les respostes; aprofundint les preguntes; emprenent una llarga travessia.
Els rudiments d'una Civilització en favor de la Vida estan presents, dispersos, entre nosaltres.
Crisi de la Vida, Crítica de l'Anti-Vida, Criteri de Vitalització: transmutadora i sanativa successió.
Amor, Autonomia, Cooperació, Veritat i Comunió: florescència revolucionari; naixent i sempiterna solució.



Blai Dalmau

Diada de la Terra 2015

Quàdruple arc de Sant Martí (Diada de la Terra 2015, Nova York)

08 de març 2015

És el feminisme la solució al sexisme?


Comunicat en la Diada de la Dona del 2015


PDF: per a llegir, descarregar o imprimir.

La història de la humanitat, en els darrers 5.000 anys almenys, ha generat i reproduït diverses dinàmiques psíquiques i institucions socials que comporten processos de destrucció, negació i degradació de la Vida. El sexisme n'és un cas important. Podem definir-lo com la tendència ideològica, psicològica i institucional envers la discriminació, la subjugació, l'enfrontament, el menyspreu, l'explotació o la dominació duts a terme per raons de sexe, és a dir, pel fet d'haver nascut home o dona.

05 de març 2015

Gratuïtat, Gratitud i Gràcia

Infusió Filosòfica
Alguns divendres a partir de les 19h a l'Escala
vetllades reflexives amb Blai Dalmau

Ens trobem per filosofar, amb una infusió entre mans?
Compartim les nostres preguntes, progressos i indagacions?
Descobrim junts les idees més profundes i els pensaments més elevats?
Connectem amb la dimensió espiritual de la nostra existència?
Abordem plegats els problemes i reptes ètics, del nostre temps i de la nostra vida?



13 de desembre 2014

Independència sense Estat? (Jornades)


Benvolguts/des:

A continuació podeu trobar una crònica, escrita per la Laia Vidal, sobre les jornades "Independència sense Estat?", en les quals vaig participar com a ponent i com a col·laborador d'organització. Aprofito per sumar-me als agraïments que expressa la Laia i per agrair-li també a ella les seves magnífiques aportacions impulsant, organitzant i coordinant aquestes jornades. Podeu trobar els àudios de les xerrades aquí.

Salutacions, 

Blai






















01 de desembre 2014

Remodelar l'Estructura


Benvolguts/des lectors/es:

Quan vam realitzar el curt-metratge “Remodelar l'Estructura”, a l'any 2005, encara vivíem plenament en el que Cornelius Castoriadis anomenà “l'època del conformisme generalitzat”. Poques persones reconeixien clarament que l'edifici social del sistema estatal-capitalista mundial presentava problemes estructurals greus i, encara menys, que ben aviat entraria en franca decadència. Si bé molta gent sofria i percebia d'alguna manera els símptomes, i algunes persones entrellucaven les causes, la immensa majoria no adoptava una actitud resolutiva, sinó que, tal com reflecteix el curt-metratge, habitualment s'exhibien actituds que anaven des del nihilisme fins a la resignació, passant per l'evasió o l'auto-engany, totes elles amb el comú denominador de no emprendre la necessària però difícil tasca de remodelar estructuralment l'edifici social.