08 de juny 2012

Una paràbola audiovisual sobre la revolució personal

"Vaig fugir als boscos amb un únic propòsit: fer front als fets essencials de la vida i aprendre tot allò que m'havia d'ensenyar. No volia descobrir a l'hora de la mort, que ni tan sols havia viscut." H.D. Thoreau.



Sinopsi: Aquesta petita peça audiovisual constitueix una paràbola sobre la revolució personal, és a dir, tracta d’aquells processos de transformació qualitativa positiva del nostre interior que ens condueixen cap a una major autenticitat, valentia, generositat, meditació, llibertat, amor i força de voluntat. Així, aquest curt-metratge narra la història d'un noi que s'inmergeix en la natura, en una temptativa per no sucumbir a les tendències imperants en la societat contemporània, les quals, en el curt-metratge, són encarnades pels seus pares. Davant d'una situació opressiva, el protagonista, enlloc d’empoltronir-se, deprimir-se, subjugar-se, auto-destruir-se, rebaixar-se o auto-enganyar-se, visualitza els colors que el poden emancipar de la inhòspita grisor que l’envolta, emprén l’aventura de l’autenticitat. Comprèn que l’existència és un regal que, com a tal, podria no-ser. Decideix, doncs, celebrar-la i agrair-la. S’encoratja, així, a viure-la degudament. Actua en consonància amb l'exhortació de Mark Twain: “Deixa anar les amarres i abandona el port segur. Atrapa els vents a les teves veles. Explora. Somnia. Descobreix.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada