
D’altra banda, el procés de privatització i mercantilització
que s’ha donat en les últimes dècades en tots els àmbits, no ha oblidat l’àmbit
de l’educació. Les elits dominants d’Europa han decidit que la concepció de la
universitat com un servei públic a l’abast de tothom no servia als seus
interessos i, per això, caldria convertir la universitat en una institució del
mercat i per al mercat, no de les persones i per a les persones.
El resultat és l’anomenat procés de Bolonya, que cada cop
rep major oposició per part d’alumnes i professors. Així, no és sorprenent que
poguem parlar de crisi de l’educació, i que aquesta crisi sigui cada dia més
palesa. Talment com aquesta societat posseeix un alt grau de coneixement
ecològic però és incapaç de frenar la destrucció del medi natural, també
aquesta societat posseeix grans coneixements i potencialitats pedagògiques, però
és incapaç de frenar el deteriorament de les institucions educatives.
El primer pas per sortir d’aquest carreró sense sortida és
que petits i grans ens deseduquem dels valors que aquest sistema ens ha
inoculat. Per fer-ho, necessitem potenciar la nostra capacitat de reflexió i
aprenentatge independent i crear institucions educatives alternatives, que reemplacin
la imposició per l’autonomia i la competència per la cooperació. L’actual
negació de les reformes neoliberals ha de conduir, tard o d’hora, al
desenvolupament d’una visió positiva que generi noves escoles lliures i
universitats autogestionades.
És aquí on tots i totes tenim un gran futur per explorar. Posats
a explorar, ho hem de fer des de l’origen. I és que ja en els nivells més
primaris de la criança, la majoria dels nadons i petits són separats molt aviat
del que els és natural, com la lactància materna i el dormir acompanyats. Se’ls
talla el seu desenvolupament emocional d’arrel i així, més grans, se’ls
impedirà aprendre jugant per modelar-nos com a peces adequades de l’engranatge materialista,
com ja s’ha explicat.
Sortosament, existeixen alternatives en els diversos
períodes de l’educació. Des de l´autogestió, la responsabilitat compartida i la
implicació quotidiana, múltiples espais de criança natural i educació lliure
estan naixent per oferir un espai i acompanyament adult que respecti els
processos evolutius de l’infant, responent a les seves necessitats vers el
desenvolupament d’una autonomia individual i uns valors socials reals que no només
s’expliquen, sinó que s’apliquen. Cal que en neixin més, i no tant sols per
alliberar els primers anys de vida, sinó per construir trajectòries vitals
lliures de la pressió utilitarista dels beneficis empresarials. Hem de crear un
camí curricular que pugui connectar l’aprenentatge com a infants amb
l’aprenentatge com a adults.
El context de crisi d’un sistema productiu que s’enfonsa, fa
obsoletes moltes professions basades en el creixement que encara s’ensenyen a
les universitats i ens crida a replantejar-nos quins aprenentatges poden ser
importants pel nostre futur i com es poden portar a terme. Recuperar la
capacitat per autogestionar-nos les formes de vida, implica recuperar molts
aprenentatges pràctics que no s’ensenyen en l’educació oficial i que seran
fonamentals per poder viure bé a partir d’ara. Per això, serà important
recuperar els coneixements de la gent gran, que fa només una o dues generacions
sabien viure de manera molt més autosuficient a com en sabem ara.
Recuperem la capacitat d’aprendre i ensenyar per gaudir la
vida directament, sense complicacions innecessàries, estimulant les nostres
potencialitats naturals. Deixem de ser presoners del nostre propi egoisme, de
sentir-nos insegurs i sols. Intentem desenvolupar el sentit de responsabilitat cap
als nostres congèneres en lloc de glorificar el poder i el materialisme.
Alumnes i professors podem deixar de compartir les aules per llaços d’obligació
i començar a compartir el fet educatiu pel goig d’aprendre i d’ensenyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada