11 de novembre 2013

Amor a l'Empordà, el dia en que crema

És tan inútil com absurd resistir-m'hi:
per què no declarar-ho a bona hora?
Estic enamorat de l'Empordà!
Els seus darrers crepuscles m'han corprès;
els seus focs d'avui, m'esfereeixen.

Quan la tramuntana assota amb inclemència
aquestes terres plàcides i acollidores fins l'infinit,
i l'incendi s'hi suma amb insolència,
abrasant monts sensuals bellament besats per la mar,
remembro dues lliçons per mai oblidar:
la natura vol ser respectada i venerada;
l'Empordà vol ser estimat.

Vull, en aquestes contrades, 
fer-hi un jardí abundant i frondós:
recuperar el bosc comunitari,
enaltir la comunitat del bosc.

2 comentaris:

  1. Poesía épica y necesaria. Amor a la tierra con cierto toque franciscano y de Josep Pla. Enhorabona Blai!
    Desde Diània també vull recuperar antics boscos comunitaris, que s'allarguen per barrancs i serralades, bètiques cap al sud, ibèriques cap al nord, poc a poc ...
    José Mª

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari , José Mª! Casualment el dia de l'incendi estava pensant en les terres de l'Empordà i al tenir notícia de la desgràcia em va sortir del cor aquesta petita poesia, que convida a estimar encara més la terra i la natura en els seus mals moments...
      Coneixes l'evocador curt-metratge "El hombre que plantava àrboles"? Trobo que és força inspirador èticament i summament encoratjador de la reforestació...

      http://www.youtube.com/watch?v=ZSeC67YOFn8

      Elimina