04 de gener 2014

Viure i morir trenta anys

Vivim cada dia
i cada dia morim.
Ens saludem
i ens acomiadem,
a cada instant,
en cada present.
Què puc fer-ne
d'aquest sentiment?
Potser poesia
pels amics amb seny.

El Jo Còsmic, catorze mil milions;
el Jo Terraqüi, quatre mil quatre-cents milions;
el Jo Humà, trenta mil;
el Jo Persona, trenta.

Amb trenta anys, ha arribat el moment
d'un llenguatge reverent i contundent
que esculpeixi allò que hom pressent
però sovint s'ho emporta el vent.

Vull
seguir
i segueixo
qüestionant allò “cert”,
indagant del dret i del revés,
bategant a l'uníson amb cors oberts,
mirant ulls profunds, brillants i transparents,
revolucionant i aprenent, renovant-me i renaixent.

Perquè si he de morir
que sigui per renéixer
amb més saber;
i si he de renéixer
que sigui per morir
amb més sentit.

Trenta anys enrere em proposàreu viure:
he acceptat amb molt de gust;
donant guerra a la guerra,
declarant amor a l'amor.

Hi ha qui tot
ho explica pel naixement.
En el meu cas,
la casualitat és eloqüent:

Quatre del vuitanta-quatre.
Quatre i vint-i-quatre.
Quatre quilos quatre-cents.
Quatre lletres de nom.

Quadrar-me a mi
és quadrar el món:
l'individu amb la comunitat,
l'autonomia amb l'autoritat,
la democràcia amb l'espontaneïtat,
la ciència amb l'espiritualitat.

Heus aquí l'expressió
de la missió d'un servidor
sempre en evolució
bregant pel bo i millor.

Albir del Sol
Gener 2014





2 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Blai! Espero que segueixis donant guerra i molt d'amor. La guerra ens farà lluitar i només l'amor ens pot salvar.
    T'estimo i et desitjo lo millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, seguirem donant guerra a la guerra i amor a l'amor...tant com podem! Moltes gràcies pel comentari, íntima amiga i gran companya Laia, ja saps que jo també t'estimo.

      Elimina