09 de juliol 2014

Última Crida: decreixement econòmic, creixement vital

"ÚLTIMA CRIDA" és el títol d'un significatiu manifest en què es llança un avís contundent i realista i una explicació senzilla i clara sobre alguns trets característics del moment històric en què ens trobem. Signat inicialment per 250 persones (científics, activistes, investigadors, intel·lectuals, parlamentaris...), el manifest afirma que el desgavell sistèmic i la problemàtica multidimensional dels nostres dies són "més que una crisi econòmica i de règim: són una crisi de civilització" i observa que "tenim davant nostre el repte d'una transformació de calibre anàleg al dels grans esdeveniments històrics com la revolució neolítica o la revolució industrial".

Aquest manifest constitueix indubtablement una proclama saludable pel fet de posar sobre la taula, amb fermesa i clarividència, les arrels ecològiques de la crisi sistèmica contemporània, assenyalant així la magnitud i la profunditat de la mateixa; una qüestió cardinal que fins ara ha
romàs generalment "pública però no publicitada". Però, malgrat l'alegria i la simpatia que a moltes persones ens ha suscitat l'aparició d'aquest manifest, crec que no podem deixar de preguntar-nos sobre les seves insuficiències, per així contribuir a que en algun moment siguin superades. La principal insuficiència de la "Última Crida" és, al meu entendre, la incongruència entre els seus continguts i la pràctica efectiva de molts dels seus firmants inicials. En altres paraules, em sembla que necessitem plantejaments més realistes, més innovadors, més profunds i més integrals que aquells que molts dels signants inicials promouen en la seva vida quotidiana a través de diferents projectes. El manifest afirma que és moment de desenvolupar estratègies realment audaces, respostes que veritablement reconfigurin la civilització humana sobre nous fonaments; molt bé, però això implica, tal com he intentat elucidar en alguns dels articles aquí sota referits, defugir dels enganyosos marcs socialdemòcrates i de la engolidora corrent partitocràtica i, en canvi, abraçar els marcs revolucionaris i la corrent llibertària. Tanmateix, això comporta dificultats, renúncies, apostes, compromisos i esforços que la immensa majoria dels signants inicials, de moment, no semblen estar disposats a assumir.

Per aprofundir en el debat públic i la reflexió històrica que aquest manifest pretén suscitar, el lector podrà trobar a continuació un recull d'articles que he anat elaborant entorn a la fi del creixement econòmic mundial continuat i la consegüent decadència del sistema estatal-capitalista. Com el lector podrà comprovar, considero que la nova era de decreixement econòmic forçós constitueix també una magnífica oportunitat per
a desenvolupar un renovador creixement vital de la humanitat. Afortunadament, la realitat històrica sembla estar corroborant aquesta tesi, ja que en aquests sis anys de crisi sistèmica cada vegada més persones, d'una manera o altra, estem acomiadant-nos de tot allò relacionat amb el creixement capitalista i saludant les idees i les pràctiques que poden ajudar-nos a maximitzar el creixement vital, és a dir, el creixement de les amistats profundes, dels rius d'aigua pura, dels boscos frondosos, de les comunitats convivencials, de les virtuts ètiques, de les viles democràtiques, de les pràctiques cooperatives...

Blai Dalmau
Gaserans, 9 juliol 2014

.......................................................................................................................

"Moltes estem cobrant consciència del fet que un sistema d'organització humana que busca augmentar el seu poder despòticament, destruint i degradant tots els sistemes de vida en els quals se sustenta, no mereix la nostra complicitat. Algunes, fins i tot, saludem la macro-crisi del segle XXI com una magnífica oportunitat, ja que “és en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies” (Einstein). Certament, en lloc que la crisi es converteixi en un compendi de frustracions i laments, podem aprofitar-la per generar una nova fe en el món; amb les pràctiques i les idees adequades, podem sortir de l'embolic en què ens trobem; podem treballar per a que l'apocalipsi en curs no signifiqui només una luctuosa caiguda, sinó també, i sobretot, una fulgurant revelació. El Procés de Gènesi del Paradigma Provital és una via en aquest sentit."
Com vitalitzar la vida al segle XXI? 2014

“Des del 2008 el capitalisme global ha entrat en el que podem anomenar la seva “època terminal”, un període històric marcat pel declivi econòmic provocat per l’esgotament dels recursos naturals. Per primer cop a la història la realitat ha corroborat allò que moltes persones havien pronosticat i advertit des de fa algunes dècades: a saber, que el creixement econòmic continuat a nivell global és impossible en un planeta amb recursos finits. S’han assolit definitivament els límits del creixement econòmic i això està provocant l’agonia del capitalisme ja que aquest és un sistema econòmic addicte al creixement. Aquesta agonia perdurarà almenys durant tot el segle XXI i farà que les mesures socialdemòcrates siguin, si això és possible, encara més utòpiques que en les dècades precedents.”
Procés Constituent o Revolució Integral?, 2013

"La solució de la crisi energètica-sistèmica del segle XXI és inseparable de la superació de la crisi multidimensional (econòmica, política, social, cultural i ecològica) que arrosseguem des dels segles precedents. Ambdues crisis estan entrellaçades i tenen una mateixa matriu: l'estructura fonamental del sistema estatal-mercantil i les seves dinàmiques inherents. Per superar aquelles crisis, és menester que coneguem la naturalesa d'aquesta matriu, que en neutralitzem els seus efectes i que n'eradiquem les seves causes. És menester, així mateix, que ideem una alternativa social desitjable i factible i que tracem un pla estratègic viable per fer-la cada cop més real. En altres paraules, cal generar un immens i lúcid moviment de la població del món que escometi una tasca històrica tant necessària com difícil, tant desitjable com àrdua: desmantellar peça per peça el sistema social avui hegemònic i construir alhora una nova forma d'organització social.”

D'aquesta manera, la persecució del creixement s'ha convertit en un imperatiu que determina totes les decisions importants dins del marcs institucionals actuals, tant en l'àmbit microeconòmic (empreses) com en el macroeconòmic (el conjunt de l'economia). Vivim en una societat toxicòmana del creixement: les corporacions multinacionals són els principals camells que proveeixen el narcòtic, el consumisme és l'extasiïs tranquil•litzador i la crisi és el síndrome d’abstinència. Tanmateix, aquesta addicció està conduint a l’ésser humà a una carrera contra la biosfera i contra el sentit comú.” 
Sobre la crisi de l'automòbil i la seva possible superació, 2010

“Sin embargo, en el transcurso de la crisis sistémica, ante la necesidad de instituir nuevos modelos sociales, es lógico pensar que el verdadero significado de la democracia aparezca de nuevo en escena, buscando su realización. La previsible disolución y crisis del sistema actualmente vigente es posible que, como ocurrió en la crisis Argentina del 2001, desencadene un proceso de revueltas y de organización de nuevas estructuras económicas, políticas y sociales.Tal como se vio en la crisis argentina, es muy probable que las revueltas populares para hacer frente a la crisis se organicen de forma democrática, mediante asambleas y cooperativas. Sin embargo, pasar de la revuelta espontánea a la institución de una nueva sociedad requiere de un plan o proyecto que abarque los elementos que surgen de los movimientos sociales transformadores y los conduzca hacia una nueva forma deorganización social.”
La nueva era del decrecimiento y el modelo de la democracia inclusiva, 2009

"A mesura que s'agreugi la crisi serà cada vegada més idoni, natural, possible i necessari començar un procés de desmantellament de l'ordre capitalista i construcció de noves formes d'organització social. El capitalisme es desploma per si mateix: la base material de la seva economia desapareix i la seva estructura entra en dissolució. En aquest declivi el sistema exclourà, empobrirà i precaritzarà a milions de persones arreu del món. Per afrontar efectivament la situació, caldrà erigir noves formes de vida. El primer pas és difondre i debatre públicament les causes de la crisi, ser-ne conscients i començar a preparar, crear i organitzar les alternatives."
Sobre les causes, possibilitats i perspectives de la crisi actual, 2008


3 comentaris:

  1. Aquí l'Antonio Turiel, un dels redactors del Manifest, exposant també alguns casos concrets de la contradicció general en que incorren molts dels firmants del Manifest:

    "Precisamente algunos de los primeros firmantes más conocidos incurren en una evidente contradicción cuando hace unos días suscribieron nuestro manifiesto y pocos días antes y aún pocos días después defienden públicamente una vez más las clásicas soluciones neokeynesianas para afrontar la grave crisis económica que ya es una grave crisis social y que se está convirtiendo en una grave crisis de civilización. Ésta es su contradicción, que muchos, y yo entre otros, no dejaremos de señalar. En realidad, un posible efecto positivo del manifiesto es que obligará a debatir la cuestión, al exigírsele a sus subscriptores coherencia y propuestas en la dirección necesaria."
    http://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/2014/07/11/antonio-turiel-una-vision-de-ultima-llamada-desde-dentro/

    ResponElimina
  2. Buen post, Blai (te escribo en castellano porque no se me da muy bien escribir en catalán, je... sé leerlo pero apenas escribirlo, ¡y eso que di valenciano en el colegio durante años!).

    Por cierto, yo también le he dedicado una entrada, principalmente crítica, a este manifiesto. Podéis echarle un vistazo en:

    http://losmonostambiencuran.blogspot.com.es/2014/07/ultima-llamada-un-manifiesto-reformista.html

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Excelente post, Hugo.Te felicito por la rápida, pormenorizada, clarividente e incisiva intervención crítica. Encuentro especialmente relevante esta observación:

      "El objetivo de este post es criticar brevemente aquello que se dice tácitamente en el manifiesto y que es tan importante o más como lo que se dice explícitamente. Según este, nuestra cultura es "tecnólatra y mercadólatra", pero olvida inconscientemente, en parte porque la mayoría de sus promotores y firmantes iniciales están vinculados al Estado, que también es estatólatra."

      Aquesta és la clau de moltes altres qüestions...

      Gràcies per passar-te per Discs Imaginals i per enllaçar aquesta entrada amb la teva.

      Una abraçada i seguim!

      Elimina