24 de maig 2015

Eleccions municipals: primers passos cap a una democràcia real


Benvolguts/des lectors/es:

Penso que t
enim innombrables motius per a considerar que la situació política general del món contemporani és ruïnosa i fosca; però, d'altra banda, en els nostres dies estan sorgint diverses iniciatives que apunten en el sentit de concebre i practicar una política radicalment diferent, substancialment millor. En els comicis electorals d'avui podem trobar-ne alguns exemples. Tot i que d'una manera encara poc elaborada, congruent i solida, algunes candidatures municipals avancen en el sentit de superar la “democràcia representativa” tot creant noves institucions assembleàries municipals... Sense anar més lluny, al meu poble ha sorgit una candidatura que s'anuncia de la següent manera: “No volem governar, volem organitzar el canvi – Un moviment assembleari en el que el poble decideix” (Guanyem l'Escala). En d'altres pobles, com ara Sant Antoni de Vilamajor, s'estan fent passos en la mateixa direcció: Sota el paradigma de la democràcia directa, feta per i per a la gent i en el marc d’un codi ètic, proposem una assemblea popular que prengui les decisions sobre les actuacions al municipi i que aquestes siguin traslladades a l’Ajuntament pels portaveus del poble.” A Galícia podem trobar el Partido do Terra, que compta amb una trajectòria una mica més llarga, un programa més desenvolupat i una organització més forta, però apunta també en la mateixa direcció. 




A Catalunya, en el darrer lustre, unes quantes persones hem anat elaborant i promovent, mitjançant publicacions, comunicats, articles, grups d'estudi, xerrades i cançons, la proposta de presentar candidatures municipals que no pretenguin la simple gerència de l'Ajuntament, com fan tots els partits “representatius”, sinó que advoquin per a que el poder actualment concentrat en l'Ajuntament passi a estar directament en mans de la ciutadania local, a través d'Assemblees Populars que designin Portaveus revocables i amb mandats específics i que estableixen Confederacions si s'escau. Aquesta proposta, en la darreres dècades del segle XX, va ser concebuda i promoguda sobretot per Murray Bookchin, pare de l'ecologia social. Sens dubte, ens queda un llarg i difícil camí per recórrer per a posar en funcionament un sistema polític d'aquesta mena, és a dir, un sistema veritablement democràtic, però cal tenir present que ja és un pas endavant el fet que estigui augmentant notòriament el nombre de candidatures i de persones que apunten més o menys en aquest sentit.

Aquest mes de maig, d'altra banda, es compleixen quatre anys d'ençà de la
mobilització del 15M. Aquest, al meu entendre, és un dels esdeveniments polítics massius més memorables de les darreres dècades, perquè, ja sigui de forma explícita o implícita, va posar sobre la taula alguns reptes summament urgents i importants per a la humanitat contemporània. Així, si el 15M va ser una temptativa precària, momentània i improvisada per a recuperar la política (en el sentit genuí del terme, és a dir, l'activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre l'esfera pública), el repte que tenim per davant consisteix en assolir una recuperació plena, permanent i institucionalitzada de la mateixa; si el 15M va ser una celebració efímera de l'esperit de comunitat, el repte del segle XXI consisteix en convertir la societat en una extensa comunitat de comunitats; si el 15M va girat entorn a les assemblees populars, el repte polític principal en la nostra centúria no és altre que aconseguir que aquestes siguin sobiranes.

Per avançar en aquest camí, en un dia com avui, s'escau recordar les sàvies paraules de Ricardo Mella: voteu el que estimeu convenient la jornada de les eleccions, o absteniu-vos. Però no oblideu mai que allò primordial és el que feu, amb la vostra lluita, els 364 dies restants de l'any".

Salutacions cordials,

Blai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada