25 de setembre 2015

Catalunya, hi ha una altra manera: el No-Sí

Benvolguts/des:

Els cants de sirena del sistema estatal-capitalista, amb els seus espectacles televisius, la seva propaganda electoral i les seves promeses incertes, ens criden amb insistència, de nou, en aquesta contesa del 27-S: El vot de la teva vida”, “És l'hora del poble”, “Catalunya, sí que es pot!”... Passi el que passi, fem el que fem, és important que tinguem molt en compte que les opcions que se'ns ofereixen oficialment com les úniques possibles i desitjables no són tals. Hi ha una altra manera d'exercir el dret a l'autodeterminació, hi ha una altra manera de mantenir una vinculació política entre Catalunya i els pobles de la resta de la península: la via del No-Sí.



Com molts sabeu, el No-Sí (No a l'Estat, Sí a la Independència) és un posicionament polític sorgit en el marc del “Procés Sobiranista” com a resposta concreta a la Consulta sobre la Independència celebrada el 9 de novembre del 2014. Ha estat propugnat, desenvolupat i recolzat per diverses persones i col·lectius. Aquest posicionament al·lega que trencar amb l'Estat espanyol per tal d'establir unes noves estructures estatals catalanes no és la millor solució a la qüestió nacional ni social de Catalunya, ja que suposa bescanviar i renovar les formes de dominació política que han jugat un paper fonamental en el desenvolupament de la crisi generalitzada d'avui en dia, de manera que, des d'una visió amplia i profunda, resulta ser una transformació massa superficial; en última instància, insatisfactòria i insuficient per afrontar efectivament els problemes del món contemporani. S'al·lega, en canvi, que resulta més desitjable avançar cap a una altra forma d'autodeterminació popular i d'alliberament nacional, construint un nou sistema veritablement democràtic, alternatiu a la forma de l'Estat-nació.

Vaig firmar el manifest pel No-Si perquè era la tesi més interessant i provocativa des d'una perspectiva llibertària. Personalment i com ecologista estic convençut que un Estat Català seria tan o més nociu per a la nostra Natura que l'Espanyol” comenta el doctor i professor de filosofia Octavi Piulats. Per part seva, el científic Antonio Turiel, destacat analista i divulgador de la crisi energètica-sistèmica, assenyala: “Si l'opció "No-Sí" hagués estat la majoritària, la perplexitat de tota la classe política a banda i banda del riu Ebre hauria estat majúscula i potser, només potser, s'hagués pogut a començar a construir el futur que tots necessitem, fos amb Espanya o sense, però en tot cas el necessari.” L'activista de Som lo que Sembrem i del Multireferèndum, Gerard Batalla, en l'antesala de la consulta va afirmar:"Votaré NO a l’Estat català perquè d’Estat ja en tenim. L’Estat és la policia avortant el Multireferèndum, és el govern de la Generalitat aturant el primer decret d’una Llei de consultes que havia costat tres anys a fer-se. Votaré SÍ perquè votar dependència mai serà propi de l’esquerra.”
Estic ultimant els detalls de l'articleCatalunya, hi ha una altra manera: el No-Sí - Retrospectiva i prospectiva d'una opció política anormal, amb la intenció de publicar-lo la setmana vinent. L'objectiu que amb ell em proposo consisteix en fer, al mateix temps, una retrospectiva i una prospectiva, un balanç i una projecció, de l'opció del No-Sí. En aquest sentit, l'article exposa la història d'aquesta opció política i algunes de les principals motivacions ideològiques i accions estratègiques amb ella relacionades. Així mateix, s'hi analitzen succintament els resultats de la consulta del 9N del 2014, posant especial atenció en allò que va ser ignorat, menystingut i banalitzat pels mitjans periodístics hegemònics, a saber: la significació de l'abstenció i dels vots catalogats com a “altres”. Finalment, s'hi esbossen algunes línies de desenvolupament per a seguir avançant en el sentit del No-Sí, assenyalant, entre altres qüestions, que el procés d'autoorganització i d'alliberament del Kurdistan sirià en els darrers anys pot constituir una inspiració molt positiva per al món en general i per a Catalunya en particular, i que, d'altra banda, afortunadament, a Catalunya ja comptem amb un substrat considerable d'iniciatives emergents aptes per a esdevenir els fonaments d'una futurible Independència sense Estat.


Segons penso, cal que prestem atenció als desenvolupaments del “Procés Sobiranista” i que, si ho trobem convenient, hi participem intel·ligentment; però sobretot, cal que atenguem curosament al “nou món que portem dins dels nostres cors”; un món que, si ens hi fixem be, veurem que no surt en cap canal de televisió ni es pot escollir amb cap papereta electoral. Aquesta és, al capdavall, la independència més important i valuosa: la independència personal i col·lectiva que ens permet mantenir el bon rumb malgrat les turbulències circumstancials i els corrents arrabassadors de la Civilització Antivital hegemònica. Per assolir-la, cal que recordem sovint una idea bàsica i cardinal, a saber:les transformacions que necessitem només poden provenir de l'esforç, la creativitat, la valentia i la lucidesa de cada persona, de cada col·lectiu i de cada poble per a generar un nou moviment popular revolucionari basat en l'Autonomia, la Cooperació, la Comunió, la Veritat i l'Amor”.

Blai Dalmau Solé
25 de Setembre 2015


6 comentaris:

  1. Hola Blai, Gràcies per les teves reflexions. El Gerard Batalla (https://www.facebook.com/gerardbat) i jo mateix avui votem CUP; és la nostra manera de votar NO-SI. Ell ja ho explica a la seva cronologia del FB. Jo, perquè penso que trencar un estat cova de lladres, envellit, arcaic, xaruc, decrèpit, caduc i senil, és un pas cap a la Revolució Integral. Convido tothom a veure el vídeo de final de campanya: https://www.youtube.com/watch?v=g72SMoxmFFc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Inro! M'alegro de tornar a llegir-te per aquí!

      A parer meu, la CUP té una posició rotundament Sí-Sí. Aquest partit no ha fet mai, que jo sàpiga, alguna expressió pública donant a conèixer l'opció del No-Sí, a diferència dels Pirates de Catalunya,que sí ho han fet, essent així molt més coherents amb la seva discursivitat democràtica. Votar a la CUP com a mal menor en el sentit del No-Sí, implica, a parer meu, mantenir una visió molt crítica respecte d'aquest partit que, com tots els altres, pretén gerenciar les estructures estatals i "representar-nos". Trencar amb un Estat obsolet i perniciós és bo, com bé dius; però no és gaire bo si és per a caure en nous enganys i paranys, més perfeccionats, més subtils... Cal acabar amb els enganys i paranys de totes les menes, i em sembla que la CUP n'alberga uns quants d'importants. Per exemple, en el 1r Manifest pel No-Sí ja vam denunciar la hipocresia de la CUP en proclamar-se partidària de la "democràcia radical" però, al mateix temps, pretendre simplificar les preguntes del referèndum, anul·lant opcions plausibles i desitjades, disminuint el camp d'elecció.

      El suport entusiasta que David Fernandez ha donat al regim chavista, i que a més a fet passar com un suport de "tota la CUP", també és, al meu entendre, deplorable. El regim chavista és un "espectacle de revolució", tal com ha dit encertadament l'analista veneçolà Rafael Uzcategui.

      Seguim!

      Blai

      Elimina
  2. Hola Blai! És fantàstic poder llegir-te ja que és per a mi un exercici mental ben satisfactori fins i tot, en un cert grau, excitant, i això a la meva edat és una cosa que aprecio molt.

    Jo no dic que la CUP tingui una posició NO-SI, dic que votar CUP és la nostra manera de votar NO-SI i hauria d'haver dit "la meva", ja que no n'he parlat específicament amb en Gerard; només li vaig dir que l'esmentaves a l'article.

    Pel que fa a la resta, no tinc ni documentació, ni coneixements, ni capacitat per debatre el que dius. He de confessar-te que actuo per intuïció en funció dels inputs que rebo, i la meva intuïció em fa veure la CUP de forma diferent al que tu dius i no dic que no tinguis raó però, per molt que m'esforci, i et puc assegurar que ho he fet, sóc incapaç de veure-ho d'una altra manera.

    M'hi seguiré esforçant.
    Salut!
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan!

      M'alegro que els meus comentaris et resultin satisfactoris i fins i tot excitants. I m'alegro que t'esforcis en qüestionar el pensament convencional i les teves pròpies intuïcions. És important fer-ho. Gràcies per compartir-ho, company.

      Et passo un parell d'article que et poden resultar interessants i útils a l'hora de seguir indagant i reflexionant, qüestionant i replantejant, aquests assumptes polítics relacionats amb la CUP i el parlamentarisme en general:

      "Del partit-antipartit al partit-partit"
      https://ingovernables.noblogs.org/files/2013/01/grunen.pdf

      CUP: another movement party corrupted by politics?
      https://roarmag.org/essays/cup-catalonia-spain-elections/

      Salutacions cordials,

      Blai

      Elimina
  3. Gràcies, Blai!
    Segueixo aprenent el que pugui a veure si m'estalvio alguna reencarnació ja que no és gaire satisfactori el comportament de la nostra espècie en el planeta Terra ;-)
    Estic d'acord amb el que diu Robert Michael de que: "...totes les organitzacions inevitablement produeixen elits."
    És ben curiós l'article de Peter Gelderloos ja que si el comparo amb els debats que hem tingut amb coneguts i familiars votants de JxS i CUP, n'hi ha per sucar pa, a part de coses amb les que no estic d'acord conceptualment o alguna que crec que ell no la percep tal com és.
    Si a la CUP ja li van dir que "anaven lents no perquè anaven lluny, sinó perquè no anaven enlloc", imaginat que li dirien al Gerderloos pel que diu de "The only pragmatic solution is to spread critical consciousness, popularize the capacity for self-organization, and resist the centralization or institutionalization of the struggle. In short, quality over quantity, depth over speed."
    Això: "The quality of the “Popular Unity” the CUP had built over an entire decade was put on display and proved lacking. Their number one deputy, Antonio Baños, resigned on January 4, as did a number of other high profile academics, journalists, and cultural figures the party had recently recruited.", si ho entenc bé, em sembla contradictori amb el que diu més amunt si tenim en compte les raons per les quals va dimitir en Baños. A part, m'agradaria saber qui són aquest "a number of other high profile... figures" que han dimiti junt amb ell.
    Amb els paràgrafs més analítics hi estic d'acord. Fins i tot crec que si la CUP no existís ara tindríem l'Arrimadas de presidenta, cosa que faria augmentar les contradiccions del sistema i petaria més aviat ... o tot el contrari ... i llavors ... o potser una alternativa seria aprofitar l'existencia de la CUP i participar-hi per allò de "... to spread critical consciousness, popularize the capacity for self-organization..." a les assemblees, no?

    Avui ja he fet el meu cupo ;-)
    Una abraçada,
    Joan
    PS: ara penso que encara no he llegit lo de la Laia, bufff...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones!

      L'article sobre la CUP ha estat traduit al català per la Laia i l'Eric:
      http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/la-cup-fins-al-coll-en-politica/

      Seguim!

      Blai

      Elimina