09 de juny 2016

Revolució Integral (Llibre) i exercicis espirituals (Artícle)



L'editorial Potlach acaba de publicar el llibre "I Encuentro de Reflexión Sobre Revolución Integral. Recopilación de Textos". En aquest volum de 513 pàgines hi trobem 52 articles sobre temes força variats, presentats com a ponències en la trobada que va tenir lloc al maig del 2015 a Miraflores (Madrid). La meva aportació, "L'autoconstrucció del subjecte cap a la Revolució Intergal", és un article que explora, d'una forma introductòria, la funció, el sentit i la naturalesa dels exercicis espirituals en el context de la nostra desvitalitzada societat, i en el sentit d'una Revolució Integral en favor de la Vida. El llibre es pot descarregar en PDF en aquest enllaç, l'edició física es pot comprar per 12 euros a través d'aquest enllaç, els àudios de les ponències es poden escoltar aquí i la meva aportació es pot trobar aquí sota.

07 de juny 2016

Romans, Romaní


"El fuego de nuestro corazón tiene sentido" (Pablo Molano Romero)
 


Qui va ser per a mi un bon amic, gran company, apreciat «germà» i entranyable mestre, en els meus anys d'estudiant universitari a Barcelona, Pablo Molano Romero, va deixar la vida, per voluntat pròpia, el passat 14 de febrer. Per acomiadar-lo es va fer una setmana de vetlla i d'actes litúrgics molt emocionants i, com no podia ser d'altra manera, transformadors

Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria. 

Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.