07 de juny 2016

Romans, Romaní


"El fuego de nuestro corazón tiene sentido" (Pablo Molano Romero)
 


Qui va ser per a mi un bon amic, gran company, apreciat «germà» i entranyable mestre, en els meus anys d'estudiant universitari a Barcelona, Pablo Molano Romero, va deixar la vida, per voluntat pròpia, el passat 14 de febrer. Per acomiadar-lo es va fer una setmana de vetlla i d'actes litúrgics molt emocionants i, com no podia ser d'altra manera, transformadors

Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria. 

Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.

Infatigable somriure
front el formigó gris;
jugaves com un nen,
lluitaves de valent.

Estratega de la dignitat,
universal brigadista,
entranyable bregador:
anem a Panses, Magdalenes o Avinyó?

Company,
mestre,
germà,
amic:

«Fem efectiu el dret a un habitatge digne!»
«UB Raval, contra el capital!»
Okupacions, manis, assemblees i piquets:
amb tu, són balls i espurnes de Revolució.

Mobilitzant, teixint, rient i engrescant,
sempre estaves,
present i atent,
obrint portes apassionadament.

Gens agenollat has viscut,
i dempeus te'n has anat
exhortant-nos a viure intensament,
i esberlant laberints sòrdids, plens de patiment.

Romans amb nosaltres, Pablo Molano:
ens has llegat el teu intrèpid esperit.
Fort, agrest, aromàtic i medicinal,
has arrelat arreu, romaní. 

Blai Dalmau
Febrer-Juny 2016


3 comentaris:

  1. En homenatge a Pablo Molano es van fer diversos actes que van revestir un caràcter molt especial i molt emocionant per a tots els que coneixíem i estimàvem al Pablo. Dos amics han escrit articles reflexius sobre això:

    El vetllatori de Pablo Molano (Marc Sempere)
    http://www.nativa.cat/2016/03/el-vetlatori-de-pablo-molano/#comment-36617

    Recuperar la vida, recuperar la mort (Laia Vidal)
    http://integralivital.weebly.com/blog/recuperar-la-vida-recuperar-la-mort#comments

    I una crònica de la Directa:
    https://directa.cat/homenatge-pablo-molano

    ResponElimina
  2. Gràcies Blai,

    tinc un viu record d'en Pablo l'any passat als campaments Pensant l'Autonomia, ballant i cantant aquesta cançó: https://www.youtube.com/watch?v=Td1hajshtGA

    Trobo que li escau molt i em recorda el seu foc, la seva força i vitalitat.

    Seguirem atiant el teu-nostre foc, company.

    Laia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per compartir el video per aqui, Laia. Certament, recorda al Pablo...

      Aquí un altre video que em recorda molt al Pablo i als moments que vam compartir:
      https://www.youtube.com/watch?v=9tQYW43hUhg
      Crec que ell va realitzar el video, posant aquesta música tan emotiva...

      Una forta abraçada, Laieta.

      Blai

      Elimina