Romans, Romaní

"El fuego de nuestro corazón tiene sentido" (Pablo Molano Romero)
 

Qui va ser per a mi un bon amic, gran company, apreciat «germà» i entranyable mestre, en els meus anys d'estudiant universitari a Barcelona, Pablo Molano Romero, va deixar la vida, per voluntat pròpia, el passat 14 de febrer. Per acomiadar-lo es va fer una setmana de vetlla i d'actes litúrgics molt emocionants i, com no podia ser d'altra manera, transformadors. 

Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria. 

Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.

Infatigable somriure

front el formigó gris;

jugaves com un nen,

lluitaves de valent.

Estratega de la dignitat,

universal brigadista,

entranyable bregador:

anem a Panses, Magdalenes o Avinyó?

Company,
mestre,
germà,
amic:

«Fem efectiu el dret a un habitatge digne!»

«UB Raval, contra el capital!»

Okupacions, manis, assemblees i piquets:

amb tu, són balls i espurnes de Revolució.

Mobilitzant, teixint, rient i engrescant,

sempre estaves,
present i atent,

obrint portes apassionadament.

Gens agenollat has viscut,

i dempeus te'n has anat

exhortant-nos a viure intensament,
i esberlant laberints sòrdids, plens de patiment.

Romans amb nosaltres, Pablo Molano:

ens has llegat el teu intrèpid esperit.

Fort, agrest, aromàtic i medicinal,

has arrelat arreu, romaní. 

Blai Dalmau

Febrer-Juny 2016