"El fuego de nuestro corazón tiene sentido" (Pablo Molano Romero)

Qui va ser per a mi un bon amic, gran company, apreciat «germà»
i entranyable mestre, en els meus anys d'estudiant universitari a
Barcelona, Pablo Molano Romero, va deixar la vida, per voluntat
pròpia, el passat 14 de febrer. Per acomiadar-lo es va fer una setmana
de vetlla i d'actes
litúrgics molt emocionants i, com no podia ser d'altra manera,
transformadors.
Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria.
Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.
Sèneca, un dels filòsofs que més i millor ha reflexionat sobre la mort i el suïcidi, assenyala que «Existeix, en efecte, estimat Lúcil, com per a altres coses, també per a morir, una tendència irreflexiva que, sovint, s'apodera d'homes nobles i de caràcter impetuós, sovint de covards i desanimats: aquells deprecien la vida, aquests la troben pesada». Pablo Molano s'inclou, sens dubte, entre els de la primera categoria.
Personalment, he tardat uns mesos a assimilar allò que la seva vida, amb la nova llum de la seva mort, em volen dir. I en aquests mesos de sentiments i pensaments tenyits de records punyents, he anat escrivint un poema que, de forma senzilla i directa, tal com li agradaria al Pablo, constata allò que tots els qui l'estimàvem sabem: malgrat ja no podem trobar la seva mirada en assembles i manifestacions, malgrat ja no podem riure o debatre amb ell, el seu esperit, fort i aromàtic com el romaní, segueix arrelat profundament.
Infatigable somriure
front el formigó
gris;
jugaves com un nen,
lluitaves de valent.
Estratega de la dignitat,
universal
brigadista,
entranyable
bregador:
anem a Panses,
Magdalenes o Avinyó?
Company,
mestre,
germà,
amic:
«Fem efectiu el
dret a un habitatge digne!»
«UB Raval, contra
el capital!»
Okupacions, manis,
assemblees i piquets:
amb tu, són balls i espurnes de Revolució.
Mobilitzant,
teixint, rient i engrescant,
sempre estaves,
present i atent,
present i atent,
obrint portes
apassionadament.
Gens agenollat has
viscut,
i dempeus te'n has
anat
exhortant-nos a viure intensament,i esberlant laberints sòrdids, plens de patiment.
Romans amb nosaltres, Pablo Molano:
ens has llegat el
teu intrèpid esperit.
Fort, agrest,
aromàtic i medicinal,
has arrelat arreu, romaní.
Blai Dalmau
Febrer-Juny 2016
En homenatge a Pablo Molano es van fer diversos actes que van revestir un caràcter molt especial i molt emocionant per a tots els que coneixíem i estimàvem al Pablo. Dos amics han escrit articles reflexius sobre això:
ResponEliminaEl vetllatori de Pablo Molano (Marc Sempere)
http://www.nativa.cat/2016/03/el-vetlatori-de-pablo-molano/#comment-36617
Recuperar la vida, recuperar la mort (Laia Vidal)
http://integralivital.weebly.com/blog/recuperar-la-vida-recuperar-la-mort#comments
I una crònica de la Directa:
https://directa.cat/homenatge-pablo-molano
Gràcies Blai,
ResponEliminatinc un viu record d'en Pablo l'any passat als campaments Pensant l'Autonomia, ballant i cantant aquesta cançó: https://www.youtube.com/watch?v=Td1hajshtGA
Trobo que li escau molt i em recorda el seu foc, la seva força i vitalitat.
Seguirem atiant el teu-nostre foc, company.
Laia
Gràcies per compartir el video per aqui, Laia. Certament, recorda al Pablo...
EliminaAquí un altre video que em recorda molt al Pablo i als moments que vam compartir:
https://www.youtube.com/watch?v=9tQYW43hUhg
Crec que ell va realitzar el video, posant aquesta música tan emotiva...
Una forta abraçada, Laieta.
Blai